She

She

2018

She explica la història d’un maniquí convertit en model una tarda freda de gener. Allunyat del món comercial i consumista pel qual havia estat construït, el vaig trobar en un taller fosc i sòrdid. Desnonat del seu imaginari més real, el vaig rescatar per un protagonisme inusual. Ell, que estava acostumat a les mirades dissimulades i capitalistes dels vianants de carrer, àvids per comprar les peces que l’havien vestit i a les mirades poc o molt disfressades que intentaven veure en ell aquesta figura desitjada o fins i tot despullar-lo. Referent d’uns cànons de bellesa i / o erotisme, sortits de fàbrica amb certs aires de supèrbia, aquest cos de polietilè convertit en forma de dona, va veure, potser, el somni de transfigurar-se en un objecte-persona per a fins més artístics, escapant de la jungla dels aparadors de carrer darrere d’un vidre i exposada sense pietat davant els transeünts com si es tractés d’un animal en un zoològic.

Volia allunyar-lo de la mirada crítica de Lee en la seva obra “Mannequin” i traslladar-lo a un espai més íntim i introspectiu. She em va deixar retratar el seu cos amb les seves tares de fabricació, com per demostrar que la perfecció no existeix o que aquesta resideix en l’ànima … potser. Li vaig insinuar d’apropar-la a la seva realitat més amagada, a la seva personalitat, desvinculada de la seva naturalesa orgullosa i mercantil per a la qual havia estat creada. La il·luminació convida a recórrer la seva pell, els clarobscurs descobreixen un altre ésser envoltat d’informació en negre que realcen la seva estètica polimèrica, revelant en ocasions fragments gairebé abstractes que ens conviden a imaginar deixant fugir la seva integritat. La simplicitat i exuberància de la seva presència es contraposa amb un espai negatiu que és capaç d’atorgar, de nou, el paper exhibicionista de la seva vida real per les passarel·les de diferents negocis de moda. El seu rígid i anestesiat cos s’anava tornant cada vegada més dúctil fins a convertir-se en un ésser de vellut a mesura que les hores avançaven. La seva vanitat s’anava desgastant, acariciant la llum envoltant que el descobria. Tot i que el sol fet de saber-se exposat de nou a les mirades dels flâneurs li produïa aquesta contradicció intrínseca en els éssers humans entre la humilitat i la supèrbia. She, sense ser humana, ho semblava. Fins i tot crec que, al final, em va somriure.

Pepo Argilaguet