«SENSE VOLER RENUNCIAR DEL QUE MÉS M’AGRADA,

LA FOTOGRAFIA D’AUTOR,

INTENTO QUE ELS MEUS TREBALLS COMERCIALS

TINGUIN ALGUNA COSA DE L’ESSÈNCIA DE

LA FOTOGRAFIA ARTÍSTICA. »

PEPO ARGILAGUET

Fotògraf

“Premios LUX 2023  de Fotografía Profesional”

LUX Bronze en la categoria de Projecte Personal

Sense voler desistir del que més m’agrada, la Fotografia d’Autor, intento que els meus treballs comercials tinguin una mica de l’essència de la Fotografia Artística. Una visió més àmplia dels estàndards comercials. Aquesta visió d’autor. Els meus retrats no són simples retrats. En ells intento captar l’essència del personatge, el seu caràcter, la seva personalitat i els trets més significatius Des de un punt de vista propi. En cada retrat descobreixo una persona nova. Els paisatges es dibuixen al meu cap, després, els vaig contextualitzant. La fotografia comercial no em deixa tant espai lliure, però m’agrada aportar el meu instint creatiu. Busco el que em fa sentir i ho intento transmetre.

La fotografia forma part de mi. És una necessitat gairebé vital amb la qual puc expressar-me sense pors. La inquietud és el que em mou. Em deixo portar per la meva intuïció, per aquestes sensacions intengibles que arriben i creen en tu un món que intentes plasmar en una imatge segons la teva visió. Així funciono.

Començo en el món de la imatge a Barcelona (1989), graduant-me en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Gairebé pertanyo a la darrera generació formada entre ampliadores, paper sensible i aroma a químics. Quan encara revelar i positivar en blanc i negre, i tancar-se hores i hores en el laboratori formava part de la vida quotidiana del fotògraf. Compagino el treball professional amb la fotografia d’autor i la de formador.

Va començar a agradar-me la fotografia quan sent un adolescent em va caure a les mans la Werlisa del meu pare. Després d’experimentar amb ella i d’haver fet moltes fotografies, vaig descobrir que m’entusiasmava el fet de poder controlar la llum i les ombres, la profunditat de camp, enquadrar les escenes i transmetre sensacions.

Quan em pregunten qué és per a mi la fotografia, jo contesto: “És l’instant del meu estat anímic.” Aquell moment efímer que passa només una vegada i que el veus fugaçment en el teu univers. Llavors, faig la presa fotogràfica.

Un fotògraf no pot viure sense el passat. Les fotografies que al llarg de la meva vida hauré fet, restaran en mi per sempre més. I, cadascuna d’elles, amaga una història que només el fotògraf coneix. És com un secret dins un secret. És com el bagul dels records. El pots obrir sempre que vulguis i interferir de nou en aquelles cròniques que un dia vas deixar enrere. Així doncs, les imatges formen part de l’experiència i aprenentatge del fotògraf i no només des del vessant de la tècnica fotogràfica, sinó també des de la visió més intangible de la fotografia: la imaginació, la creativitat, la percepcio, la intuició…

Quan faig una fotografia no només intento fotografiar allò que veig, allò que els meus ulls tenen davant seu, sinó que vull capturar una emoció, un sentiment i aquest és un dels grans plaers de la fotografia. Entenc la fotografia com una altra manera de comunicació i he après a veure la realitat de forma rectangular i bidimensional. Sóc un enamorat del llenguatge fotogràfic. Fotografiar és comunicar. Intento transmetre el vincle emocional que s’estableix entre una escena i el fotògraf. M’agrada la tècnica, però també em deixo portar per les sensacions i la intuïció. M’encanta sentir la solitud del fotògraf en el moment del clímax, aquest petit instant de la presa fotogràfica. Només la càmera i el fotògraf. Aquest moment efímer que només passa una vegada i que existencialment no es pot tornar a repetir.

De vegades em pregunten d’on trec la inspiració. És difícil de contestar. És un procés on la percepció i la intuició elaboren una resposta en forma d’imatge dins meu. D’un procés d’observació i de recerca d’informació. Aquest fet el vaig descobrir quan estudiava el tercer curs de fotografia a l’Institut. Creuar la línia imaginària que existeix entre el visor i l’escena. En el pas dels anys, arribà un moment de maduresa com a fotògraf en el qual era capaç de capbussar-me en aquell indret, en aquell rostre i sintetitzar l’espai, la llum, el moviment, la perspectiva, el sistema de zones i la composició, fins topar amb una imatge nova, diferent a la representació visual inicial i real. És una experiència molt seductora i creativa.

Actualment treballo com a fotògraf freelance al meu estudi. Imparteixo tallers de fotografia. Preparo noves exposicions i projectes personals en el món de la fotografia artística i continuo formamt-me realitzant diferents cursos d’especialització tant tècnics com artístics.