QUIMERES SOBRE L’ABSÈNCIA I ALTRES DISQUISICIONS

QUIMERES SOBRE L’ABSÈNCIA I ALTRES DISQUISICIONS

QUIMERES SOBRE L’ABSÈNCIA I ALTRES DISQUISICIONS

2015/2023

L’obra neix de la pèrdua vital. De la necessitat d’explorar la conjuntura circunstancial que la vida ens depara forçosamnet. I en aquesta senda d’anàslisi general primerament i d’introversió després,

He desvestit les diverses representacions mentals que la paraula “absència” m’ha evocat, tant en el cosmos del coneixement, en l’univers mental com, finalment, en el de l’experiència consubstancial.

 

La col·lecció representa les diferents disquisicions que la meva ment ha assolit en el discurs de l’absència. Les representacions visuals són estètica, subjectes a la subjectivitat de l’ull de l’espectador, però, darrere de cada imatge s´hi amaguen tot un seguit de plantejaments i propostes il·lustrades des d’una cosmovisió intransferible. Dins d’aquesta dissertació esdevenen altres idees paral·leles que, des d’una perspectiva de pensament personal, germinen en el decurs de l’obra. Alguns d’aquests conceptes podrien ser, per exemple, la noció de l’evanescència o el fet d’entendre que una absència pugui ser present o una presència pugui ser absent; o l’estudi de les absències tangibles i intangibles o, fins i tot, de l’autoanàlisi, descubrir l’absència d’una buidor psíquica així com el fet de ser i estar o ser i no estar, entre d’altres.

 

La recerca subtil de l’evanescència des d’una escenografía en l’univers de la psique, m’ha dut a recrear diverses possibilitats. Per exemple, la durabilitat de l’evanescència emocional ens lliga i deslliga del món més cerebral. Aquesta “desconexió” pot presentar-se en l’individu en una permanència determinada o manifestar-se en lapses de temps desalineats segons convingi el nostre ànim o desànim o les predisposicions a “gaudir” o “sofrir” una absència definida.

 

Cadascuna d’aquestes imatges esquematitza el desenllaç d’escorcollar des de la introspecció o exploracions personals, les diferents maneres d’interpretació de l’absència, transportades a una fotografia, fins a configurar un univers particular. Expressen amb singularitat, des de la subtilesa a voltes a la duresa d’uns fets consumats en altres, una de les mancances existencials que tot terrícola viu en un momento determinat de la seva existencia més o menys efímera si es compara amb el temps vital de l’univers.

Pepo Argilaguet

Sèrie 1: “Regreso a Ausencia”. 2015

 

De aire y de tierra, de verde y de azul.

Matices incoloros, recuerdos sin olor.

 

Vuelvo a pisar los lugares

a los que les regalé mi risa,

reposo mi cuerpo callado

buscando las siluetas

que solo aparecen en mi maltrecho pasado.

 

Hay astillas con tus huellas

y una forma que lleva tu nombre.

El lugar es un cuadro que aparenta ser el mismo

pero huele a sombras y en el cielo me desubico.

 

Vuelvo a pisar los lugares en los que me sentí vivo,

pero la ausencia ocupa todos los espacios en los que no estás.

Sèrie 2: “Presencias confusas”. 2018

Formas disconformes.

Siluetas prefabricadas.

Conglomerados,

sustituimos la respiración por plástico superficial.

El miedo al espacio vacío,

mutado por articulaciones estáticas.

Si no te transmite, no sientes.

Si no es real, no te duele.

Si no existe, no hay pérdida.

 

Preferimos la sonrisa inerte,

infinita a la realidad efímera.

Sèrie 3: “El ritmo de la desidia“. 2018

Por cada hilo dorado acariciado

hay una nota desafinada.

 

Toca ansiosa el tiempo que nunca cesa

y los recuerdos que siempre la atrapan.

 

Cree poder escapar de cada paso,

desaparecer en su propia sombra,

arrancarse de su imagen terrenal.

 

Pero el reflejo nunca miente,

siempre reaparece, y nos hace

prisioneros de una existencia que aborrecemos.

Sèrie 4: “Transparencias“. 2018

Blanco sobre negro.

Negro sobre blanco.

Sombras subyacentes

de cuerpos deshabitados.

 

Soy movimientos circulares,

golpes de presión sobre el suelo,

espasmos aórticos

y el aire acunando la frente.

 

Soy desierto de sensaciones,

pisadas sin camino

y la estela de un recorrido

que no era mi destino.

Sèrie 5: “Cuando el día muere“. 2018

Descubro tu piel color marfil

y busco angustiada

la respiración en tu cuerpo.

Se detienen los pulsos que hasta ahora,

acompasados, nos guiaban.

 

Me queman las venas,

el cuerpo,

la pena,

y el grito atravesado directo de mis entrañas

que se retuerce sabiéndote perdida.

 

Era cuerpo creando vida

y ahora soy alma desvanecida.

Se pierden las razones para seguir palpitando

cuando ves morir lo creado.

Sèrie 6: “La huida”

Me reitero en mis movimientos.

Son círculos concéntricos de dolor e ira.

Los huesos de mis piernas se astillan

pero mis pies no descansan.

Freno.

Ahogo un grito y la piel,

que parecen escamas,

arañan el rercuerdo que mantengo aún en mis poros.

 

Soy una sombra.

Soy un destello.

Soy un reflejo borroso.

Soy un cometa sin punto de partida ni meta a la que llegar,

sólo con la certeza de querer escapar.

 

 

Els texts de les sèries són d’:

Ariadna Carrascull

Fotògrafa i escriptora

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.