Seven deadly sins

Seven Deadly Sins

2015

Les ànimes que han pecat poden ser salvades dels seus vicis al purgatori, aquell estat transitori entre la Terra i el Cel. Lloc per on transcorre la segona part del viatge de Dante a la recerca de la seva enamorada Beatriu. Sendera transitòria que li permetrà arribar al Paradís Terrenal.

Des de la porta del Purgatori, Dante és acompanyat per Virgili, el seu mestre, que el guiarà pels Set Cercles que constitueixen el Purgatori i que es corresponen amb els Set Pecats Capitals, en el següent ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. La presentació de les fotografies manté el mateix ordre que Dante Alighieri, poeta italià (Florència 1265 – Ravenna 1321), fa aperèixer els cercles en el “Purgatori”, la segona part del poema La Divina Comèdia; seguint la classificació de Tomàs d’Aquino, un dels filòsofs-teòlegs més importants de l’edat mitjana.

A mesura que Dante va ascendint pel Mont Purgatori, la gravetat dels pecats és menor, ordre invers en com apareixen aquests en la primera part del poema: l’Infern. Així doncs, el darrer que és la luxúria, és tan sols amor mal dirigit. Cada terrassa es correspon a un dels pecats capitals i s’expia la pena d’una manera determinada. Cada cercle purga un pecat.

En els tres primers cercles es purifiquen els pecats per l’amor envers al vici. La supèrbia es purga carregant pedres enormes a l’esquena, impedint als pecadors caminar drets. D’aquesta manera s’ensenya al penitent que l’orgull fa que l’ànima ens pesi i que és molt millor alliberar-se’n. L’enveja, que correspon al segon cercle o terrassa, es purga amb els ulls cosits per no envejar als altres. La ira es purifica caminant a través del fum, encegant les ànimes dels penitents, impedint-los raonar.

En el quart cercle s’hi purguen els pecats causats per amor insuficient. Així doncs, la peresa es purifica corrent sense parar.

En les tres darreres terrasses s’hi purguen els pecats dels que van estimar de manera inapropiada. L’avarícia es purga amb els penitents estirats al terra de bocaterrosa i sense poder moure’s. I així el pecador aprèn a canalitzar les seves ànsies de poder. La gola es purifica abstenint-se de menjar i beure. I, finalment, la luxúria es purifica creuant un gran mur en flames, per apagar el desig sexual desmesurat. Un cop superat aquest mur, s’arriba al cim de la muntanya i des d’allí s’accedeix al Paradís Terrenal. Virgili s’acomiada de Dante i Beatriu pren el paper de guia.

El projecte presenta els Set Pecats Capitals en forma de retrats atemporals i amb la particular visió de l’autor. En els retrats s’hi manifesten certs simbolismes que s’associen amb els set pecats. Els models o personatges de les fotografies, prèvia entrevista amb ells, els he escollit per les percepcions que m’arribaven d’aquests; ja sigui per la fisonomia, la gesticulació o el seu tarannà.

D’altra banda, el 1589, Peter Binsfeld, teòleg alemany famós per la seva classificació dels dimonis i la persecució de la bruixeria, va associar cada pecat amb un dimoni.

Així doncs, segons la catalogació de Binsfeld, la correspondència dels pecats amb els seus dimonis seria la següent:

Supèrbia = Lucifer

Enveja = Leviathan

Ira = Amon

Peresa = Belphegor

Avarícia = Mammon

Gola = Beelzebub

Luxúria = Asmodeus

El nom dels dimonis donen títol a cada una de les fotografies del projecte.

Pepo Argilaguet