BCN: UNA MIRADA OBSCURA

BCN: UNA MIRADA OBSCURA

“Se sent sola, experimenta la solitud d’una ciutat estranya on ningú no et mira als ulls”

 

Rabih Alameddine

Escriptor libanès.

 

A partir de la inquietud per descobrir una ciutat visualment menys convencional, he transitat com un “flaneur” per una Barcelona més nocturna que diürna; on les llums, les no llums, les perspectives i les formes m’han permès recrear una ciutat anònima, misteriosa i a vegades inintel·ligible; fugint dels cànons de la fotografia arquitectònica més acadèmica. Els elements quotidians de l’urbs han pres una dimensió abstracta però sense deixar d’identificar, en algunes imatges, la ciutat que presento en aquesta sèrie en el conjunt de l’obra. Una mirada més heterogènia m’ha permès veure un paisatge imaginari urbà. Redescobrir un espai identificable en algunes imatges i menys il·lustrat i secret en unes altres, jugant amb realitats inventades i espais nuls. Els edificis s’han convertit en figures integrades en aquest lloc quimèric i els espais negatius donen crèdit a la troballa d’aquesta irrealitat buscada a vegades i atzarosa en unes altres.

 

El diàleg que s’ha creat entre la ciutat i el fotògraf s’ha convertit en més intimista. La utilització de tons foscos i la supressió de la figura humana en els paisatges, associada a una gran ciutat, m’han ajudat a recrear aquesta sensació amb la qual em trobo còmode. Espais en silenci, sense ulls, cosmos passius amb certa calma, tot el que una gran metròpolis ens permet. Una ciutat misteriosa. Una Barcelona vista des d’una mirada estàtica i d’altres vegades en moviment. Com ho és la ciutat: silent i dinàmica. I obscura: que obliga a una lectura més densa i assossegada.

Pepo Argilaguet

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.